MÓN INGRAT

                        És la nit, el silenci

                        Els meus nervis tenen vibracions boges.

                        Solitari, els dies passen sense descans

                        I sodreixo cada vegada més el menyspreu,

                        D'escoltar, veure, llegir

                        El que passa en el món en delirei.

                        Em poso les mans al cap, persisteixo amb

                        Totes aquestes bogeries humanes que passen

                        En les quatre cantonades de l'univers.

                        El meu odi es dissipa en la pregària,

                        De genolls em decanto pel meu afany de pau,

                        Voldria que cap mal pogués arribar.

                        Però l'hora va amb el destí, al seu pas

                        És la dura realitat d'aquest món ingrat.