L'auteur s'est exilé en terre catalane, mais il ne peut oublier ses racines.

Sa langue c'est le wallon, qu' il affectionne particulièrement.

Je remercie Monsieur Emile Lempereur qui, à chaque fois, ne refuse pas ses précieux conseils et apporte une correction à cette saga d'histoire de ma terre, de ma vie, de mes tripes.

Une langue qu'on défend est un peu comme une femme qu'on aime: il est toujours agréable d'en parler.

Comme disait un auteur: on peut faire le sot partout ailleurs mais non dans la poésie. Les poèmes ont leur vérité silencieuse, ils peuvent être à la fois une cachette ou un haut parleur.

Alors, je vous invite à découvrir un coin des pas perdus....... 

SÓC  ESCRIPTOR

Sóc escriptor, és la meva forma de respirar. Em moriria si no pogués escriure! Escriure és la meva defensa contra l'amenaça de la bogeria. Espot escriure bé i malament, és un treball llarg també hi ha una diferència subtil entre escriure bé i molt bé, i ser genial. No m'importava la glòria.Que escrivia bé, ja n'estava segur des de petit. L'escriptor és un frustrat, és molt sectari, un que desitja més del que la realitat li dóna, i aquest buit tracta d'omplir-lo amb paraules. No hi ha res més recomfortant que escriure, que allò que fas li serveixi a algú per emocionar-se, per conèixer millor el món. La literatura és una defensa contra el món. El que vol dir l'escriptor és el que no es pot dir, aconseguir l'inassolible. És la meva necessitat, és una ximpleria necessària, d'aquesta innocència neix la meva energia per seguir. M'arriba el complex de culpa, la sensació que no has fet els deures si no has escrit. La vida és una sèrie de rénúncies i escriure és empipador perquè et fa sofrir molt, però a la vegada és més bonic. Dolç o dolorós, vocació o treball ! Si la gent estés ocupada escrivint i llegint, no estaria en guerra. A mi, sobretot, em va servir viatjar: tens visions de conjunt de les coses en lloc de veure el detall. L'art és fràgil, l'ésser humà que carrega amb això és fràgil, ho ha de ser. La crítica, l'elogi,  els llaures......El final és el mateix per a tots, la mort.

LA VIDA ÉS MILLOR SI L'ESCRIUS TU MATEIX

En realitat, al llibre s'hi ha incorporat una part de la meva  expériència personal i autobiogràfica, més o menys directament. Jo intento aprofundir en les situacions a través de l'escriptura, és com les drogues. De fet, hi ha gent que en pren i beu per escriure. L'escriptura és l'endevinalla per les entranyes, i per mi és exactament això. Per escriure s'ha d'arribar a un cert estat i jo necessito aconseguir un estat particular i el principal és l'estat de la vida. En realitat un escriptor és una persona molt suïcida, al limit de la bogeria, que prova de dotar-se d'una identitat. La identitat: no és el pais, ni la família, ni l'ambient social, ni la religió.La identitat es compon de totes les coses i de la referència personal de la seva vida. Els contes i les poesies que escric són el meu jardí, però si se'm llegeix, es descobreix que el meu jardí no és el paradis. Escriure és un treball interior que requereix un esforç d'enginy enorme, un combat diari a contra temps. Hi ha tantes coses inacceptables que cada vegada estic més indignat amb aquest món. Em posa malalt, em fa sentir terriblement culpable i no hi puc fer res, només escriure. Déu fa que la meva ploma estigui al servei de les coses que passen pel meu cor. El que déu ha unit que " ni la ploma ni l'escriptor " no ho separi.